Mandala's Time

Avui m'he entretingut a crear una mandala amb el meu estimat compàs, el qual tenia abandonat a sota de tot del calaix.

I aquest ha estat el resultat:

 

Però li faltava color, així que amb els meus colors aquarel·lables m'he dedicat a posar-li color... i aquí podeu veure el resultat....

2na pagina

Ahora que he encontrado un huequecito para mi, me he puesto otra vez manos a la obra, siguiendo los pasos que Stella propone en su web, me he puesto mi bata y a trabajar! 

Este mes el sentimiento ha sido: INCOMPRENSIÓN. 

Al recurrir al diccionario la definición no me ha ayudado mucho, así que he pensado en mi y la naturaleza, ya que esta vez va de arboles. Y al reflexionar sobre la incomprensión me he dado cuenta que no comprendo algunos actos humanos: matar, cortar, talar. Pero mi incomprensión va más allá, como podemos matar a un ser vivo que nos da vida para seguir cada dia? Las plantas nos das el aire limpio que necesitamos para respirar, pero nosotros no somos conscientes y cortamos arboles para poder asi que? construir mas casas vacías? terrenos o campos de cultivo? ... Ahí està mi incomprensión...

Para empezar, he compuesto mi base de ojas recicladas de un viejo libro que me dieron para reutilizar, enganxandolas con cola blanca. Una vez seco he recortado los bordes, ya que lo prefiero asi.

Al final le di una capa de cola blanca, y como temia que no se me agarrarà bien la pintura (y no tenia gesso transparente) usé una capa fina de gesso blanco, que le ha dado este toque entre blanco y amarillento al papel.

Una vez a punto, he empezado a pintar, primero he hecho un par de ideas en folios a parte, para ver cual representava definitivamente, y este es el resultado final:

Para la frase final he desenterrado del fondo del armario mi màquina de escrivir...

Incomprensió d'alguns actes humans. 

Incomprensión de algunos actos humanos. 

Espero que os guste mi interpretación! 

Un abrazo!

Àlbum regal

Fa uns mesos em vares dir:

Vull que em facis una fotografia cada mes! 

I aquí tens el resultat després de tants mesos d'espera :P

Un regal que recull tots aquests moments del teu embaràs que he pogut compartir. 

Espero que t'agradi tant com a mi m'agrada!

Primera fulla! ADMIRACIÓ

Comienzo mi proyecto a través de las ideas de Stella, aquí  podreis ver su entrada en el blog y como ha trabajado su primera pagina.

Y allí va mi proceso!!

Primero de todo hay que escoger una de tantas emociones y sentimientos:

 Y la suerte ha querido que empieze este viaje a través de la Admiración. Lo primero que he hecho ha sido irme al diccionario (DIEC2, ya que trabajo en catalán) y ver que dice sobre esta emoción:

admiració :

1 f. [LC] Emoció produïda per la percepció, la contemplació, la consideració, d’una persona o una cosa extraordinària, meravellosa, d’una gran bellesa. Estar en admiració davant una estàtua, una pintura. Allò causà l’admiració de tothom.
2 f. [LC] Sentiment de plaer i aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent. Sentir admiració per un poeta, per una virtut, per un bell paisatge.
3 f. [LC] Objecte d’admiració. Aquest xicot és l’admiració de tothom pel seu talent.
Así que pensando en como relacionar la admiración con un àrbol... He pensado que mejor enmarcarlo, ya que no hay más grande admiración que una obra pictórica, donde el artista crea a través de su concepto de belleza. Y después de cortar el papel de aquarela, manos a la obra!

Esta primera pagina es a través de las aquarelas, ya que no tengo pasteles aquarelables como Stella, yo he hecho servir mis colores aquarelables i mis pastillas. Primero he dibujado el marco de mi cuadro y luego el tronco del àrbol. Tengo que decir que me apasiona dibujar arboles, son esos dibujos que te salen del alma, tan bellos y firmes. Me lo voy a pasar de lujo estos meses!

Tras dibujar con el lapiz el contorno de mi arbol he decidido pintar fondo del cielo e ir haciendo poco a poco todo el otro relleno.

Hasta llegar al final...

Esta es mi hoja de admiración. Con un pequeño texto, que os traduzco: "Admiramos todo aquello que para nosotros és maravilloso y bello".
Y empiezo con buen pie y buena palabra ya que admiro la belleza de los àrboles, y me captivan con sus formas, con sus imperfecciones, con sus rasgos, admiro su firmeza y su constancia y supervivencia. Sin ellos nosotros no existiriamos. 

Hasta aqui mi domingo creativo... Con ansias de mi proximo arbolito!

Tornem-hi! Embarrar-se amb Stella

El meu món és un constant remolí de noves idees, de nous coneixements, de mil manualitats, scrap, art, detallets... 

Tantes coses que voldria reflectir en un blog, que per falta de dedicació no faig... 

Vaig passar una època molt activa virtualment, a través del blog, facebook, i altres, que va arribar un moment de colapse, el qual encara tinc jajajajaja .Tinc mil i una fotografia per penjar, de tot el què vaig fent, així que amb la calma, aniré penjant cosetes d'aquest final del 2013 que per mi han estat importants artisticament parlant. 

Però, m'actualitzo per una senzilla raó, vaig a EMBARRAR-ME amb l'Stella Wiesheu, així que mànigues a munt i a l'aventura! 

Clicant aquí, podreu veure tota la informació. 

A poc i bona lletra, per a l'actualització del 2014.

Àlbum estiu 2012

Ara si que si! Ja he acabat l'àlbum de les vacances de l'any passat!!! (és a dir de l'estiu del 2012)

Després de canviar d'idea a mig fer, crec que ha quedat genial el resultat...

I per fer-ho més interessant us el passo amb stopmotion! Quina xulada!

L'àlbum fa referència a les vacances d'estiu del 2012, on ens vam escapar a la França rural, a un poble que es diu Pamiers. Si teniu l'ocasió de voltar per aquests indrets feu-ho, és preciós!

Espero que us agradi, :P

Creant 30x30 :P

Després de passar uns dies enfeinada, per fi puc penjar les fotos!

Fa unes setmanetes, la meva companya de feina i amiga Meri, em van demanar si ajudar-la a crear un àlbum... I després de martiritzar-la amb tot el món de l'scrap, d'ensenyar-li fotos, idees, alguna revista, i que ella mateixa es xupés videos i webs... vam decidir comprar quatre cosetes i posar-nos mans a l'obra!!

I aquí està el magnífic treball! Hi ha fulls que m'agraden més que d'altres, i que si hagués estat jo els hagués canviat 50 cops fins que sortís el bo, però el temps era mooolt just...

Ai, Meri, gràcies per compartir aquestes estones amb mi! M'ha agradat poder ajudar-te a crear aquest regal... Per cert, quan anem a esmorzar? jajajaja

Com veureu, les fotos n'hi ha moltes que estan taxades, és perquè no tinc cap permís per penjar-les, així que és millor tapar cares, per si de cas!

Espero que us agradi tan com a mi!

Eider, aunque no te conozco en persona, sé que tuvistes un gran dia i mil regalos, solo decirte que disfrutes mucho de estos 30! 

La portada:

 Amb una mica de "Pasta arenisca" i el segell de peus

 M'encanta cosir!

Amb una mica de pintura, el cul d'un llapis de color i un tap de cola... 

 La idea de l'àlbum, era que tingués moltes butxaques per posar fotos, dedicatories i altres...

En aquest full hi ha una butxaca de paper de diari, un sobre d'on surten dues butxaques i una última 

fet amb un tros de cartolina.

 Botons i washi tape per un tubo!

 Si, si aquest llacet que veus aquí és del gos de la Meri...

 Aquest full m'encanta per la seva senzillesa... (li treuria les dedicatories, perquè per si sol és genial!)

 Una mica de washi tape de tela per crear tiradors

 I aquesta també, m'encanta!

Com no! Cosint... 

 M'agrada moltíssim aquesta combinació de washi tapes...

 I no podia faltar els dos botonets a joc...

 Aprenent basc...

 Això és la matada més gran que puguis fer mai... 

Agafar retalls, amb diverses formes, i cosir-les directament...

 Un altre full ple de butxaques...

 i de botons...

 Sé que t'encanta! Però a mi més!

 Grapar! Queda genial!

 I els botons gegants queden de fàbula!

 Depenent com montis l'estructura, pots aconseguir moltíssimes butxaques!

 La última pàgina per guardar més fotos....

I això.... són quatre regals per agrair-me l'esforç. Es que tinc amigues que no me les mereixo! Per cert Meri, el pastís, boníssim... llàstima que no vaig tirar-li cap foto... 

Tota una experiència sota pressió, jajaja